Des d’aquí fins an el Carme
‘niria de genoions
per porer guanyar dos dons:
el cel, i lo teu cos, Jaume.

Jo la festeig tavernera
per ses tasses que em pot dar,
i en parlar-me de casar,
me’n torn a s’amor primera.

Una criatura pura
no acerta en lo conversar.
Una flor en el món hi ha
que a ses rels es fruit fa
i té nom de criatura.
La margalida d’estepa.