Defora romangué En Corme
assegut en es portal.
Jo qui li vaig dir: “Animal!
¿Que et penses que la gent dorma?”
Aineta, ramell de flors,
jo per tu em capolaria,
i es bocí més gros seria
petit com un gra d’arròs.
Ara et venc a repetir
ses cançons d’anit passada,
perque m’han vengut a dir
que tu no hi `vies estada.