-¿Vols-me dir, Josep Vivó,
tu qui vas captant pel món,
de tramuntana a mitjorn,
si aplegues per un panxó?
-Pocs n’hi ha qui s’entretenen
en fer-me la caridat,
perque molts han afinat
que lo que donen, no ho tenen.
-¿Vós que sou sa seva fia
de Mestre Josep Vivó,
d’aquell qui té tremolor
i com dorm, sempre somia?
-Si que ho som, sa seva fia,
per defensar-lo, si perd.
HI veu més ell, com somia,
que vós com estau despert!
Oh Mare de Déu del Carme,
donau bon temps a la mar
que anit s’han d’embarcar
mon pare i lo meu germà
i un jovenet que nom Jaume.
Una pera, dues peres,
tres peres fan un ramell.
Oh Miquelet d’es meu cor,
vine aquí i para es capell.