Jo en tenc una, en es carrer,
que en caminar ja tropessa;
d’es meus pecats se confessa,
i an es seus los deixa fer.
Jo me n’anava a Ciutat
amb un cavall cara-blanca:
-Arranca, pelut, arranca,
que ets altres ja han arrancat.
Enmig de la mar hi ha
un abre que fa moneies.
Qui vol veure al•lotes feies,
que vagi en es Barracar.