La mos heu de dar fineta,
que noltros també som fins:
amb pocs ossos a dedins,
que sa carn sia tenreta.
Aqueixes fisconadetes
que me tiren es fadrins,
les me pas p’es maneguins
cap avall per ses faldetes.
Un corb i una moixeta
s’enfilaven per un pi.
En Mateu Valla va dir,
quan va treure es bolletí:
-Adiós, Polonieta!