Cada dia aixec el vol
i no tenc ales ni plomes,
faig ses voltes més redones
que sa flor d’es gira-sol.
Som inimic d’es mussol,
que en veure’m ja s’arracona;
d’es lladres som sa vergonya
i d’es fredolecs consol.
El sol.
Jo me n’anava a Muleta
i arrere som tornat
per veure un clavell daurat
que hi ha a Can Carabasseta.
Ara he arribat a conèixer
que tenc es carro encallat:
quant més be t’he demostrat,
més malament he quedat.
Malhaja es meu poc merèixer!