L’amo em diu: -Sega, seguè.-
I no en tenc gens, de seguera.
A s’ombra d’una figuera,
m’hauria de dir: -Asseu-tè.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Segada
Inca
1032
II
En anar a Santa Llucia
han de passar per Mancor.
Pagaria una unça d’or
esclatàs i fes es tro
o fes lo que jo voldria.
M’ho deien i no m’ho creia,
però ara ja ho creuré,
que un mariner sempre té
la mort darrere s’oreia.
En no tenir-me, em desitges,
i si em tens, ja no me vols;
m’has mester per coure cols
i et faç nosa dins ses sitges.
El foc.