Hermosíssim ramell meu,
treu es cap a sa finestra;
voldria tenir es cor teu
tan atracat an es meu
com es cabeis a sa testa.

La sirena de la mar
en tenir fortuna, canta,
perque diu que la bonança
no estarà molt a tornar.

Vida trista, vida trista,
vida trista per a mi:
me’n pren com lo sebel•lí,
que cóva ets ous amb la vista.