Me'n vaig damunt es terrat
per espaiar-me la vista.
Oh mar blava, que ets de trista!
Te n'has duit mon bé estimat.
Totes ses vilanes duen
puputs i cabeis taiats,
i en veure enamorats,
com a dimonis s’afuen.
Es vespre veuré Na Banya,
sa fia de s’estanyer,
i si no la veig, prendré,
com un bandejat, muntanya.