Bona amor, anem a la vila,
a la vila, bona amor,
perque a la vila publiquen
i a foravila no.
En sentir el nom de Francesc,
és com la mel de la bresca:
me diuen que l’avorresca,
i jo més l’encobeesc.
Garrida, mala és l’ausència,
les penes terribles són;
però es trebais d’aquest món
preniu-los amb paciència.