Erri, somereta,
’nirem a Son Verí
a veure sa madona
que ha bolcat un niní.
Errí, errí, errí!
Dos doblers de peix per ella
li basten bé per sopar,
i es vespre, com s’homo hi va,
un poc de brou d’escudella.
I ella, sa gran guitzera,
no se pot atgefegar.
Si em venies per cançons,
a mi no m’hauries a cames,
posadora de raons
i robadora de fames!