Cara de sol, com vos veig,
me feis jugar d’astucia.
Tan avinent vos voldria
com sa pell a sa camia,
com ses eines que maneig.

Una cosa me conhorta,
i és que Déu m’ho ha enviat:
si jo tenc es cap pelat,
tu n’ets més desgraciat,
que tens una cama torta.

An el cel voldria anar
a fer una passejada,
i, com hi seria entrada,
ja no voldria tornar.