Miquelet, estimat meu,
no em dons la vida penada;
vine a fer qualque passada;
si no t'ho paga ta mare,
ja t'ho agrairà el cor meu.

Cada pic que es sol sortia
i no us veia, bona amor,
berenava de tristor
i de llàgrimes bevia.

-¿Me vols dir, cama-rotgera,
quantes cama-rotges dus?
-Jo no duc unes cama-rotges
d’un pam i mig de caluix.