-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.
-¿S’estimat vos ha deixada,
garrideta, i no duis dol?
-Jo encara tenc un consol:
que altra no se n’ha mirada.
Si vols esser bon deixeble
i an es mestre agradar,
serví’l a mai no acabar
matacans, pedres i reble.