Un temps sa veinada em deia:
“En Tal te comana molt”.
I ara s’ha girat es solc,
cada qual per ell peleia.
Garrida, la mar salada
vos ha feta la mercè:
en un mes vàreu esser
fadrina, viuda i casada.
Si per sa cara tenc faltes,
sa culpa no la tenc jo;
jo et promet que tenc un cor
més hermós que es de ses altres.