Jo em pos a cap de cantó
de carrer que em ve de passada,
per mirar-vos, estimada,
com anau an es sermó.
Ses dones d’aquest carrer
totes són caragoleres:
tenen sa panxa ruada
de fregar per ses voreres.
Quan era petit, guardava
una rosa a un jardí,
i ara, com he estat fadrí,
que l’he volguda coir,
ja la m’han ’guda robada.