La planc, pobra joveneta,
l’enuig que degué tenir,
quan son pare li va dir:
-¿A on tens sa cadeneta?
-Mon pare, jo l’he perduda
per s’Olivar d’es Cocons.
Corrent darrere es voltons,
solament no m’he temuda.
Mon pare, vos ho vull dir,
perque trob que vos importa:
jo, p’es forat de sa porta,
l’he donada a un fadrí.
Un fdarí la du lligada
i anit ha de venir.
(Verge del cel coronada,
li poreu sortir a camí!)
En voler poreu tenir
sa mortaia preparada
i sa tomba destapada
per enterrar-m’hi a mi.
A l’instant, veureu mumare
endolada, per aquí,
i llavonses poreu dir
si m’he morta enamorada.
I la gent dirà de mi:
-N’és morta la joveneta
que ha donat sa cadeneta,
per sa porta, a un fadrí!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Santa Maria del Camí
Rima
Assonant
Núm de glosa
35
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Damunt un abre
hi ha deu gorrions.
’Gafen l’escopeta
i en maten vuit.
¿Quants n’hi queden?
No n’hi queda cap, perquè fugen.
Polit i hermós, xerafí,
teniu sa cara de sol;
perquè es sereno no ho vol,
mos haurem de despedir.
Saps que és de verd es figó,
que encara no fa lletrada,
ni sa figuera no és nada,
ni han sembrat es brancó,
ni terra per nodrir-ló
Déu del cel no n’ha creada.
Tradicionari de Mallorca
