La mort és d’un natural, passa per davall sa roba: ell no deixa ric ni pobre; sempre fa es rostoi igual.
Mort
Algaida
Tonineta, ses amors les m’has de pagar amb uiades. ¿Que no saps que es sonadors festegen clares vegades?
Ses dones de Llucmajor solen dur calcetes blanques i s’escarrinxen ses anques amb una pell d’eriçó.
Dalt s’era de Sarrià sa mula fé testament i va deixar es barrament a un fii d’En Llucià.
