La lluna la bruna,
vestida de dol,
amb un tamborino
i amb un fabiol.
Ho diuen als infants tot mirant la lluna.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De jocs
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
120
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo n’estic tan tota sola
com la gírgola en el camp:
per devertir-me, jo cant,
i la meva vista plora.
Duen ses calces retxades
de tres o quatre colors;
han xapat es mocadors,
ses faldetes esgaiades.
En jove, no et sapi greu
tornar tres passes enrere;
no hi ha cosa més lleugera
que és estar en gràci’ de Déu.
Tradicionari de Mallorca
