La festejava pobila
i ella no el va voler,
perque se pensava esser
sa més guapa de la vila.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Bellesa, Festeig, Ironia, Rebuig, Solteria
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
4508
Volum
I
Núm de pàgina
263
Altres cançons relacionades
Vós me deis que, en `ribar s’hora,
que me donareu sa clau.
Com m’heu de mester em cercau,
però dies de sarau
me feis sa de més enfora.
Vet-la-t’aquí! Ja la veis,
a sa meva enamorada!
Ella és tan agraciada
com un ca amb uns escorbeis.
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.
Tradicionari de Mallorca
