Quan me diuen que ets dolent,
faç una riaia fresca.
Jo no crec que amb tu patesca;
i si patesc, hi consent.
Marieta, posa un peu aquí,
Marieta, posa un peu allà.
Xitxarona, malaguenya,
tu me cerques enganar.
Ses sabates que tu dus
són del tio capellà.
Amb s’amiga més lleial
que tenia, m’explicava;
davant, sa cara rentava,
i darrere m’aficava
un pam i mig de punyal.