Debades vos feis es rissos
i sa cara vos rentau,
i debades reclamau:
es tords no van posadissos.
Si en vols, de fonoi, n’hi ha,
en es torrent, una mota;
si estàs gelós de s’al•lota,
jo la’t puc anar a guardar.
¿A on són aquells bons temps
que tant tant mos regalàvem
quan vós i jo festejàvem,
i ara n’hem d’estar ausents?