S’estimat està a Sa Pobla
i diu que no pot venir.
Jo li he enviat a dir
que li vui pagar es camí
es d’anar i es de venir,
de cada passa una dobla.
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era el meu penar
com lluny de vós em trobava.
Si a mi m’estava bé,
a veure’t seria anada;
com una desbaratada
ploraria p’es carrer.