O són set o són vuit anys,
amor, que us he festejada,
i tan llímpia us som deixada
com una espasa daurada
que du un cavaller en les mans.

Es meu estimat garbeja
amb un ase i un cavall;
jo ho dic i no l’he vist mai
i ha més d’un any que em festeja.

-¿Vols-me dir, Cosme Gayà,
tu qui dus sa creu més alta,
sa terra del món més alta
ene quina part està?
-Resposta mereixs, Miquel,
i la’t vui tornar sens falta:
sa terra del món més alta
està en el tresor del cel.
-Cosme Gayà, jo me’n vaig
a un altre lloc millor,
que diuen que un glosador
allà té millor despatx.
-‘diós, idò, si te’n vas
a un lloc millor,
pensa en Déu nostro Senyor,
que és llarg es camí que fas.