-Deixa’m tocar, Montserrada,
sa creu que dus en es coll.
-Toca-la. No ets tot sol:
altres ja la m’han tocada.
-¿Me vols dir qui l’ha tocada,
que no siga jo es primer?
-S’argenter, quan la va fer;
mon pare, quan la’m dugué,
i jo, quan la m’he posada.
Debades vos feis es rissos
i sa cara vos rentau,
i debades reclamau:
es tords no van posadissos.
Jo tenc bauba sa mà esquerra
i sa dreta que bo hi fa.
Jo me’n niria a escaufar
dins sa cuina de Son Serra.