Un abre que no té fuies,
jo no hi voldria coir,
i no voldria per mi
fadrí que en festeja dues.
Si jo amb sa vista pogués
aplanar puigs i murteres,
uiastres i oliveres,
bona amor, sols que vos ves!
Deixa fer, estimadeta,
que tu la m’has de pagar
perque no em volgueres dar
es cinc dits de sa mà dreta.