Cada dia aixec el vol
i no tenc ales ni plomes,
faig ses voltes més redones
que sa flor d’es gira-sol.
Som inimic d’es mussol,
que en veure’m ja s’arracona;
d’es lladres som sa vergonya
i d’es fredolecs consol.
El sol.

Si jo en es portal sortia
i ma vista descobria
que venguésseu aviat,
oh mirai meu estimat,
que t’enyor i t’he enyorat
aquest temps que has estat
’partat de ma companyia!
No s’és post es sol cap dia
que en tu no haja pensat,
que non t’haja comanat
a Cristo sagramentat,
també a la Verge Maria.

Com jo veig que es sol se pon
i que ja ha finit es dia!
Ausent de vós, vida mia,
he campat, i Déu sap com.