Jo vaig veure un moix dalt una teulada que en sa boca duia una sobrassada. I li vaig dir: -Moix, da-me’n un bocí. -Tam-peren-tam, no em basta per mi!
Moixos
Campos
Un sol tancar i obrir d’uis esser Déu me bastaria, i sabria, vida mia, sa intenció que vós duis.
Si s’estimat se fa frare, jo monja me tancaré, o donzella moriré an es costat de mu mare.
En es carrer d’En Batlet n’hi ha una qui pessiga: primer era sa meva amiga i ara no la conec.
