Catalina-Aina, estimada,
volguda de s’escolà,
¿per què no hi vares anar
an es ball, anit passada?
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.
Vós sou teia i teniu teia
i teniu es front teiós,
i de teia sortiu vós.
Déu vos mantenga sa teia!