Jo guard cabres i euveies,
mens, porcells i cabrits,
també guard tords i ropits,
caragols, cuques i beies.
El bé que jo et demostrava,
saps que era d’enganador!
No n’era de passió
ni de voluntat i amor:
només que de tu em burlava.
Cada dia dematí
me’n vaig a missa, endolada,
de mu mare acompanyada,
uis baixos tot lo camí,
i de darrere sent dir:
–La jove, ¿què deu tenir,
que va tan mortificada?
−¿Que no sabeu, estimada,
que fadrina enamorada
i s’estimat l’ha deixada,
ho deu haver de fer així?