Com veig aquest estelet
que va darrerre sa lluna!
Lo meu cor passa fretura
ausent de vós, ramellet!
Encara tenc ets uis bons
per plorar em no veurer-vós.
començàrem les amors,
cara de clavell hermós,
com vos duien de ses fonts.
Estimat, pena em donau,
molta pena i cativeri,
jo volria esser a s’imperi
d’allà on vós habitau.