Jo t’estim, però m’ho call,
i s’amor més me revé;
me’n pren com lo formiguer
que crema davall davall.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Declaracions d'amor
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Amor, Declaració, Desig, Passió i enamorament
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2485
Volum
I
Núm de pàgina
149
Altres cançons relacionades
En veure puig o muntanya
o pellissa de pastor,
ja pens en sa meva amor
que habita dins sa muntanya.
Jo estic malalta i no jec
ningun metge me ve a veure.
¿Saps jo qui voldria veure?
Un jovenet que nom Pep.
Jaume vui, Jaume deman;
Jaume, recorda’t de mi;
en sentir anomenar Jaume,
ja estic com un xerafí.
Tradicionari de Mallorca
