Jo tenia un moixet magre
que no sortia d’es niu.
Si no ho sabies, sabí-hu,
que a mi, qui la’m fa, la’m paga.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Montuïri
Camp Semàntic
Malvolença, Moixos, Sentiments, valors i actituds de l'individu
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
4491
Volum
I
Núm de pàgina
262
Altres cançons relacionades
Vós sou qui amb una mentida
provau una veritat:
vós, del qui més heu amat,
sempre n’heu dit mal, garrida.
Si em trobes pobra i petita,
jo m’estim per lo que som:
si me vols per tap de pica,
jo et vui per burjó d’es forn.
Vós teniu l’aigo embassada,
bona amor, i no em regareu,
emperò no la’m fareu
que no la m’haja pensada.
Tradicionari de Mallorca
