Jo tenia un moixet magre que se moria de fred. Da-li cebes, Mateuet, que a mi, qui la’m fa la’m paga.
Moixos
Maria de la Salut
Molinera pens esser si vós ho voleu, mu mare; però si no ho voleu ara, tanmateix és mon parer.
Sa nostra figueralera és caiguda d’un cimal i diu que no s’ha fet mal perque pensava amb En Pere.
Es fonament de ses cases devia estar consentit. Mai per mai havia vist una quadrilla amb tants d’ases!
