Jo tenia un moixet magre
que no sortia d’es niu.
Si no ho sabies, sabí-hu,
que a mi, qui la’m fa, la’m paga.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Montuïri
Camp Semàntic
Malvolença, Moixos, Sentiments, valors i actituds de l'individu
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
4491
Volum
I
Núm de pàgina
262
Altres cançons relacionades
S’estimada no em vol bé,
i no me’n posaré dol:
el qui és nat per un sou,
no morirà amb un dobler.
Mu mare, Na Margalida
an es ball se’n vol anar.
-Mu mare, deixau-m’hi anar,
jo que tenc tanta ballera!
-Si em fas treure sa llendera,
jo sí que et faré ballar!
Has de sebre manejar
es mànec de sa granera.
Si em trobes pobra i petita,
jo m’estim per lo que som:
si me vols per tap de pica,
jo et vui per burjó d’es forn.
Tradicionari de Mallorca
