Estimat meu, ses darreres
eren que tu m’olvidasses,
i ara amb ses teves traces
m’has mesclades ses porgueres.
Em vaig casar per un dia,
i ara no té fi mai:
amb sa maça de Sant Blai
sa dona no em mataria!
Ses porgueres que tu fas
no són d’ordi ni civada:
són de xeixa recolada.
Passa envant, descobriràs!