Jo tenc una sogra
molt endimoniada
d’aquelels qui dormen
i resen tan fi.
A sa seva fia
jo l’he festejada
i la vaig a veure
cada dematí.
Un pic, molt enrabiada,
me va pitjar darrere
i me’n va entaferra una,
i, així com no feia lluna,
me’n vaig porer escapar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
23
Volum
IV
Altres cançons relacionades
-Bernat, ¿no n’estàs ferit,
d’es mal de damunt s’esquena?
-Sí fa, jo hi tenc una alena
que me puny seguit seguit.
Curra és la Mare de Déu
de Sant Salvador d’Artà;
però com aqueix cos teu,
Francineta, no n’hi ha.
Al•lota, ¿per què no sones
quan te poses a ballar?
¿O tens por de rebentar
es so de ses castanyoles?
Tradicionari de Mallorca
