Jo tenc una sogra
molt endimoniada
d’aquelels qui dormen
i resen tan fi.
A sa seva fia
jo l’he festejada
i la vaig a veure
cada dematí.
Un pic, molt enrabiada,
me va pitjar darrere
i me’n va entaferra una,
i, així com no feia lluna,
me’n vaig porer escapar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
23
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Sa Lluna cercava es Sol
tres hores antes del dia;
també jo, per mon consol,
vos cercava, prenda mia.
El qui t’adora, m’ha dit:
-Estira’t, amor, no surtes,
que això és massa anar a les urtes
una fadrina en sa nit.
Vós sou un ramell teixit
de rosetes beneïdes.
Jo donaria mil vides
per rallar amb vós una nit.
Tradicionari de Mallorca
