Jo tenc una sogra
molt endimoniada
d’aquelels qui dormen
i resen tan fi.
A sa seva fia
jo l’he festejada
i la vaig a veure
cada dematí.
Un pic, molt enrabiada,
me va pitjar darrere
i me’n va entaferra una,
i, així com no feia lluna,
me’n vaig porer escapar.
Més informació
Classificació
Satíriques
Poble
Artà
Rima
Assonant
Altres cançons relacionades
Es sebre no ocupa lloc
i es poc sebre embarassa;
tant se perd es qui sap massa
com es qui sap massa poc.
Digue’m, endevinadero,
a veure quin és s’aucell
que no jeu a paia.
no és de nirvis ni pell;
endevina aquesta aucell
qui du capulla de frare.
El puput.
Si l’hi vols dir, digue-le-hi;
jo no gos, perque és fadrina:
a sa fauç Na Catalina
no li fa fugir es rovei.
Tradicionari de Mallorca
