Jo tenc una sogra
molt endimoniada
d’aquelels qui dormen
i resen tan fi.
A sa seva fia
jo l’he festejada
i la vaig a veure
cada dematí.
Un pic, molt enrabiada,
me va pitjar darrere
i me’n va entaferra una,
i, així com no feia lluna,
me’n vaig porer escapar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
23
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Oh mar blava, que ets de trista!
per temps te recordaré,
perquè te n’has duit mon bé
de davant la meva vista.
A mi me’n pren, bona amor,
com l’abre que està a bon lloc,
que; encara que el reguin poc,
no desmaia la verdor.
Es cavall d’En Pintat té,
damunt s’esquena, secais:
això és de pujar encenais
per ses costes d’es Verger.
Tradicionari de Mallorca
