Jo tenc una fe divina
que n’has d’esser mon espòs;
ramell de principals flors,
no t’inquietes ni plors
fins que sapis que el meu cos
tenga cap de vena viva.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1745
Volum
III
Altres cançons relacionades
Ma persona ja no espera
en el món penes majors
que haver d’estar lluny de vós
una setmana cossera.
Com som Tirós, vos dic ver
i duc sa pauma esbrinada:
un bast i una tafarra
ha de mester sa comare
que és Na Bet de Sa Devè.
Dins Son Uiastre hi ha esplet
d’ametlers i de figueres;
tenen tres-centes someres
que cada any fan un mulet.
Tradicionari de Mallorca
