Anit és dissabte, anit,
i demà serà diumenge;
tenc alegria que em menja
de veure el que no he vist.
No trenguis banc ni cadira
per jo, que no n'he de menester,
perque tateix no seuré
mentres ta mare no hi sia.
Jo me’n vaig a segar avall
i Déu sap quan tornaré,
i d’es doblers que duré,
garrida, farem un ball.