Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Tu dus ses escorretjades
perque et deixen comandar.
Ara et podràs avanar
que, quan me vares deixar,
a mi me vares donar
més de cinc-centes besades;
i ses que jo t´he donades,
en llista no els he posades,
perque no sé es capd’allà.
Ves-te’n si te’n vols anar,
que no et correré darrere!
No et bravegis de fenera,
que amb penes pots caminar.