S’ase d’Es Pujol ja plora;
ja ho diu En Llorenç Pagès:
s’anar a Felanitx no és res,
però a Ciutat és enfora.
Molt de temps m’has mermulada;
jo sempre t’he fet es sord.
Mai he vist que un abre bord
faci sa fruita acertada.
No t’acosts a garrover,
que té s’ombra maleïda.
Una fadrina garrida
farà planta, en venir bé.