Dematí, com vos llevau,
teniu la cara mustia;
i com ve devers migdia,
com un clavellet tornau.
Ara reporgues i tries
perque s’ocasió tens.
Que no vénga altre temps
que, de lo que ara en fas fems,
llepadits tu ne faries!
Com En Jaume Ros tenia
bona gala per cantar,
bé poria apreciar
per aquí i per allà,
com ell altre no n’hi havia.