Ja no hi ha com un cavall
per un homo fer paper,
perque sense cap dobler
pot anar amunt i avall.

-Jo me’n vaig d’ací i d’allà
per devertir-me, estimada,
i a tu te tenc reservada
per quan me voldré casar.
-Si tu me tens regordada
per quan te vulgues casar,
si vols confits, te’n puc dar
d’es titlet d’anit passada.

Vilanova, Vilavera,
Vilastre i Ferretjans:
mal cuidado d’ets infants,
grandísima calavera.
Per acabar d’esser Pere
t’haurien de dir, darrere,
“Devot de coranta sants”.