Sa meva sogra, a poc poc,
se voldrà riure de mi:
ella m’envia a dur vi,
i de passada, a dur foc.

De tots es vents m’han privada,
no volen que amb tu més rall,
però si em veus en es ball,
demana’m s’acompanyada.

-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.