Un temps me deies "viola"
i ara me dius "garbaió".
¿Com no em demanes s’amor,
ara que estic tota sola?
L’amo, an aquesta civada
de damunt aquest turó,
no la deixeu per llavor,
perque és curta i mal granada.
Tenc sa dona, ¿que no ho creis?,
que me té desesperat!
Du es senyoriu aferrat
fins a s’arrel d’es cabeis.