Quan me duguereu sa nova
que m’havia d’embarcar,
jo guardava bestiar
dins Morell de Sa Canova.

El Rei tenia tres fies, totes tres com or i plata.
El Rei s’enamorà d’una: -Na Margalida és qui em mata!-
Com sa mare se’n temé, la tancà dins una cambra,
i, pel seu menjar, tenia tonyina i carn salada
i li donaven per beure aigo de la mar salada.
Passa un dia, en passen dos, passa tota la setmana,
i, de set que ella tenia, a la finestra guaitava.
I veu les seves germanes qui amb guyeta d’or broidaven.
-Germanes, bones germanes, ¿voleu-me dur un càntir d’aigo,
que la boca s’hi encén i la vida s’hi acaba?
-No la beuràs, maleïda, no la beuràs tu, malvada;
no haguesses volgut esser de ton pare enamorada.-
I ella torna enfonyar el cap, llàgrimes de sang plorava.
Passa un dia, en passen dos, passa tota la setmana,
i ella, de set que tenia, a la finestra guaitava.
Va veure los seus germans qui amb pilota d’or jugaven.
-Germans, los meus bons germans, ¿voleu-me dur un càntir d’aigo,
que la boca s’hi encén i la vida s’hi acaba?
-No la beuràs, maleïda, no la beuràs tu, malvada;
no haguesses volgut esser de ton pare enamorada.-
Ella torna enfonyar el cap, llàgrimes de sang plorava.
Passa un dia, en passen dos, passa tota la setmana,
i, de set que ella tenia, a la finestra guaitava.
La seva mare va veure qui amb fiola d’or filava.
-Ma mare, ma bona mare, ¿voleu-me dur un càntir d’aigo
que la boca s’hi encén i la vida s’hi acaba?
-No la beuràs, maleïda, no la beuràs tu, malvada;
no haguesses volguda esser de ton pare enamorada.-
Passa un dia, en passen dos, passa tota la setmana,
i ella, de set que tenia, a la finestra guaitava.
I va veure el seu bon pare qui amb senyors comtes anava.
-Mon pare, lo meu bon pare, ¿voleu-me dur un càntir d’aigo
que la boca s’hi encén i la vida s’hi acaba?
-Correu, comtes! correu, patges! Aigo a ma fia estimada!
El primer qui serà dalt ma corona haurà guanyada,
i qui darrer arribarà té la mort assegurada!-
Corren els comtes i els patges a dur aigo a la Infanta.
Quan arriben al replà, la veren qui badaiava.
Los àngels li feien llum, la Verge la coronava.
Son pare va esser salvat i sa mare condemnada.
Sa fia se’n puja al cel dels àngels acompanyada.

Fadrina qui guapa va
de mans d’altri ben posada,
ja ho serà desgraciada,
segons qui caurà!
Si cau en sa meva mà,
tendrà ventura de ca:
bastonades i poc pa
i sa feina carregada.