Ses dones són el dianxa
en parlar-les de casar;
ell s’afluixen de menjar
i sempre les veuen anar
amb sos peus a la gardanxa.
S’aigo de què fas es roi
un ropit la se beuria.
Es teu vent no giraria,
enc que bufàs tot lo dia,
sols una fuia de poll.
“Mare de Déu de Bonany”,
sospirant mon cor va dir:
“ma vida vos encoman;
teniu piedat de mi”.