Jo sé llegir lo que escric;
de los meus mals som el metge;
si dius que som pobra i lletja,
ja ho ets tu, guapo i ric.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Santanyí
Camp Semàntic
Bellesa, Classes socials, Festeig, Ironia, Relacions de parella, Sentiments, valors i actituds de l'individu
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
4465
Volum
I
Núm de pàgina
261
Altres cançons relacionades
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Deixa’m tocar es rebosillo,
veuràs si m’alegraré.
Jo tenc un aubercoquer
que fa aubercocs de marvivo.
Tradicionari de Mallorca
