Jo sé llegir lo que escric;

Jo sé llegir lo que escric;
de los meus mals som el metge;
si dius que som pobra i lletja,
ja ho ets tu, guapo i ric.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

De picat

Poble

Santanyí

Camp Semàntic

Bellesa, Classes socials, Festeig, Ironia, Relacions de parella, Sentiments, valors i actituds de l'individu

Mètrica

7a7b7b7a

Rima

Consonant

Versos

Núm de glosa

4465

Volum

Núm de pàgina

261

Altres cançons relacionades

Deixa’m tocar es rebosillo,
veuràs si m’alegraré.
Jo tenc un aubercoquer
que fa aubercocs de marvivo.

Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.

Al•lota més capritxosa
no en ’via vista cap mai:
amb un cop rompé es mirai
perque no la feia hermosa.