Es moros s’assoleiaven
damunt una roca gran.
I en tant en tant demanaven
quin dia era Sant Juan.
Un pie,
otro pie,
una capada,
otra capada.
Una esquenada,
otra esquenada.
Així fan los zapateros
així, així, així, així,
així me gusta a mí!
Així com se renta sa cara,
així, així, així, així,
Així me gusta a mí! etc. etc.
En sa mà tenc sa guiterra
i amb s’altra la faç sonar.
Com veig que me n’he d’anar,
al•lotetes, a sa guerra!
Ses olives que coïu,
com toquen les vostres mans,
garrida, les convertiu
en perles i diamants.