En es barranc de Morell
s’animal tot reposat
li va pegar un esclat
que li foradà sa pell.
Considerau quin bordell,
amb so barram rebentat!
Si es sol estava esclipsat
sa lluna se perdia,
sa vostra cara, garrida,
seria qui donaria,
en aquest món, claredat.
En veure’t, tota tremol;
no sé què em pot pervenir.
Habitau dins Son Marí,
i jo, abans d’arribar-hí,
dins Sa Canova espigol.