O són set o són vuit anys,
amor, que us he festejada,
i tan llímpia us som deixada
com una espasa daurada
que du un cavaller en les mans.

Jovençana, ballau bé,
que es vostro homo mirarà,
i, si ballau bé, dirà:
-Encara se’n sap desfer!

Com me’n vaig a festejar,
sempre me’n duc sa setria,
que sa sogra no me diga:
-Ves-te’n, que s’oli va car!